L’Hospital
de la Torre Blanca
«Sembla que a la
nostra ciutat hi va haver un hospital molt antic a l’inici del segle XIII en
uns terrenys anomenats de la Torre Blanca».
Al voltant de
l’hospital s’hi anà formant un nucli de cases. A aquest poblament se
l’anomenava Provençana, nom que provenia de la parròquia de Santa Eulàlia de
Provençana. Aquesta parròquia es construí abans que l’hospital.
L’hospital era petit. Potser per això se’l
coneixia amb el diminutiu «l’hospitalet». Servia d’aixopluc a un gran nombre de
pelegrins que anaven a Barcelona a resar a la tomba de santa Eulàlia, i també a
d’altres viatgers. Tots havien de travessar el riu Llobregat —a gual, o amb
alguna barca. De vegades se’ls feia fosc. I quan es feia fosc, Barcelona
tancava les portes de la muralla. Per no passar la nit sota els estels, amb el
perill de trobar llops i bandolers, buscaven refugi a l’hospital.
En aquell temps també
hi havia moltes epidèmies i malalties que provocaven pobresa i necessitats.
Calia tenir cura dels desemparats i és per aquest motiu que l’hospital no només
atenia malalts sinó que també, en molt bona part, feia d’hostal de beneficència
Al principi de tot tenien
cura d’aquest hospital un home i la seva muller. Ell captava per al sosteniment de l’establiment i ella
atenia els pobres i els viatgers. Més endavant, van reconstruir l’hospital
(segle XIV). A partir de llavors es dedicà més a atendre els malalts que no pas
a la beneficència. El cuidava una sola persona que tenia un ase que li servia
per al transport de la llenya i dels malalts
Així doncs, el nom de la
ciutat fa referència a l’acolliment. I la veritat és que actualment a
l’Hospitalet conviuen persones de procedència molt diversa que, plegades, han
fet i fan el que és avui la nostra ciutat. És per això que a la Rambla Just
Oliveras hi ha una estàtua amb el nom de l’Acollidora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario